EL FAR DE CAVALLERIA

UN DIA AL FAR DE CAVALLERIA

Avui hem anat a visitar el far de Cavalleria. El far de Cavalleria està situat a la costa nord de Menorca a 13,2 km de la població de Mercadal. Mentre anàvem amb l'autocar vam poder veure: vaques, ovelles, cabres i cavalls.

El relleu era irregular, també varem poder veure un parell de torrents ja que a Menorca no hi ha rius.

Quan varem arribar al far de Cavalleria ens varen explicar moltes coses sobre els fars. El far de Cavalleria és una torre blanca de 15 metres d'alçada que està situada damunt un penya-segat. Aquet far va ser construit el 1.857 per ajudar els navegants a no patir naufragis per culpa del vent de tramuntana.

Antigament, els fars funcionaven: amb carbó, oli, petroli i en el 1.918 va començar a funcionar amb electricitat. El far de Cavalleria fa 2 llampades cada 10 segons i fa una volta cada 20 segons. Ens varen explicar que cada far no té les mateixes senyals perquè sinó despistarien als vaixells.

Antigament els farolers vivien als fars amb les seves famílies pel fet que tot era manual, actualment ja no hi viuen perquè tot és electrònic.

El paisatge de Cavalleria és d'escassa vegetació, arbusts baixos i bufa un fort vent de tramuntana. També varem poder entrar dins una cova que esteia molt fosca, però quan varem arribar al final, el paisatge és molt bonic.

Al far de Cavalleria també ens trobem el port de Sanitja, on hi trobem restes arqueològiques d'un campament romà del segle I a.c.

A Menorca a part del far de Cavalleria n'hi ha d'altres: Illa de l'Aire, Artrux, la Mola, Favarix, Nati i sa Farola.

Actualment els fars que estan en funcionament són: Illa de l'Aire, Artrux, Cavalleria, Favarix i punta Nati. Els que no estan en funcionament són: la Mola i sa Farola. Per jo, va ser una excurció molt interessant i  m'ho vaig passar molt bé. M'encantaria tornari!!!

                                  

 El treball està relacionat amb Medi amb aquestes coses: el relleu, vegetació, clima, fauna, la energia, jaciments arqueològics i la combustió.

Aquet treball està relacionat amb llengües: CD, CI,CN, accentuació, anàlisis morfològic, hiats i diftongs.

Avui hem anat a visitar el far de Cavalleria.

Adv    V     V   P    V                CD

També varem veure un parell de torrents.

   Adv       V       V                CD

Quan varem arribar al far de Cavalleria ens varen explicar moltes 

Artic     V         V     C N   P        N         Pro   V          V         C

coses.

    D

El far de Cavalleria és una torre blanca de 15 metres d'alçada

D  N   P        N         C  D        CN          P   D     N          N

Ens varen explicar que cada far no té les mateixes senyals perque 

Pro    V         V       Co  Dete  N  A  V  C       N           N       Conju

sinó despistarian als vaixells.

Con         V               CI

El paisatge de Cavalleria i bufa un fort vent de tramuntana.

D      N       P        N        C  V                  CD

Al far de Cavalleria també i trobam el port de Sanitja,

C   N  P         N         Adv  C    V               CD

TOTES LES PARAULES QUE S'ACCENTUEN

Està: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Població: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Anàvem: s'accentua perquè és plana acabada en consonant.

També: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

És: s'accentua perquè és del verb ser.

Carbó: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Té: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Sinó: s'accentua perquè és aguda acabada de vocal.

Famílies: s'accentua perquè és esdrúixola.

Electrònic: s'acceantua perquè és plana acabada en consonant.

Vegetació: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Però: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Arqueològiques: s'accentua perquè és esdrúixola.

Romà: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Són: s'accentua perquè és aguda acabada en n.

Excurció: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Bé: s'accentua perquè és aguda acabada en vocal.

Algunes de les paraules que s'accentuen les classifiquem en diftongs i hiats.

HIAT: Els hiats es formen quan pronuncies una paraula i sona separat.

Famílies: És un hiat perquè quan prunúncies sona separat.

DIFTONGS: Són la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba.

Arqueològiques: És un diftong perquè quan pronuncies les síl·lebes sonen juntes.

Població: És un diftong perquè quan pronuncies les síl·lebes sonen juntes.

Vegetació:És un diftong perquè quan pronuncies les síl·lebes sonen juntes.

Excurció: És un diftong perquè quan pronuncies les síl·lebes sonen juntes.

Hi ha dos tipus de diftongs: Creixents: Quant dius de la primera a la segona vocal, s'obre la boca (creix).

Decreixents: Quant dius de la primera a la segona vocal, es tanca la boca (decreix).

Només serà diftong si segueix una d'aquestes tres normes: 1)Si forma part dels grups: (pas-qua)-gua (ai-gua) qüe(qües-tió)-güe() qüi()-güi(pin-güi)-quo(quo-ta) guo().

2) Aprincipi de paraula: Ex(ian-qui, io-gurt)

3) Si hi ha una i-u entre vocals:Ex(di-uen).

També t'has de fiar de com ho prununcïis (junt o separat). Exemples: Boi-ra, Cau-re.

Si no hi ha diftong, hi ha hiat o hiatus. Per tant,hauràs de separar les vocals: Primer pensa si és pot accentuar (ex.Llu-ís)

Si no pots accentuar, posa dièresis (ex.Llu-ï-sa).

           LEIENDA DEL MONTE TORO

Cuenta la leyenda, que la imagen de la virgen fue encontrada en el siglo XIII, cuando Alfonso III conquistó la isla en el año 1.287. En agradecimiento el monarca les obsequió a los monjes que lo acompañaron con dos posesiones, una en ciudadela y otra a tres kilómetros de Mercadal.

Una noche un anciano padre vio cómo se alzaba hacia el cielo una columna de luz resplandeciente, todos creyeron que se trataba de una manifestación sobrenatural. A la noche siguiente los monjes subieron en posesión hasta la cima del monte Toro. La subida se hacia de cada vez más difícil y no sabían muy bien que camino seguir para llegar a lo alto. De repente les salió un toro furioso que les cerró el paso, pero al ver el toro el crucifijo que llevaban los monjes, se amansó y los guió monte arriba. Se encontraron con unas enormes piedras que obstaculizaban su paso. Asombrados vieron cómo el toro las envestía destruyéndolas. Desde entonces, este lugar es conocido cómo el (pas del bou). Al llegar a la cima el animal se inclinó ante la entrada de una cueva de la que salía una luz prodigiosa y en ella encontraba la imagen de la virgen con el niño Jesús en brazos.Los monjes la trasladaron a su convento, pero al día siguiente había desaparecido y la encontraron nuevamente en la cueva de la cima del monte. Ante este milagroso suceso los monjes comprendieron que era voluntad de la señora monarca en la cueva del monte Toro por lo que construyeron en dicho lugar una capilla para rendirle culto y más tarde construyeron un convento a donde se trasladó la orden de la merced.